Quantcast
Channel: Rubrica en Oc - la-lenga-e-sos-dialectes
Viewing all articles
Browse latest Browse all 33

Quò serv de ren, de Jan-Peire Reidi

$
0
0

JP Reidi.jpegDins las escòlas de las annadas seissanta-e-dietz, la mòda venguet de far de las « evaluacions objectivas » per l’amor que las nòtas daus devers fuguessan parieras d’un corrector a l’autre. Los professors de linga fagueren daus « QCM » (Questions de chausidas multiplas) emb quatre responsas que nonmas una era possibla, e – of course – las dificultas las mai « testadas » eran las que se testavan aisat, pas totjorn las mai importantas. Quo era reglat ; las prepausicions eran totjorn au menut : « responsible for… », « satisfied with… ».

Servir de ren

Si, per completar la frasa : « Quò serv … ren de s’esmalir », devetz chausir : a) de b) per c) a d) emb, auretz rason de prener de : 

« Quò serv de ren de s’esmalir », 

e non pas « *a ren » coma en francés d’aura : « Il ne sert à rien de se mettre en colère ». 

Disem : « servir a beure », « servir de leiçon », « una pòst que serv de sieti », sur lo mesma modele que en francés.

Mas « servir à faire quelque chose » en francés (destinacion) se dirá de preferéncia : « servir per far quauqua ren » :

« Lo culhier serv per minjar la sopa, lo pitit culhier per far fondre lo sucre dins lo cafet ».

(Per parentesi, la diftongason de « siervir, quò sierv, lo dessierv » es pas una fauta ; es una fòrma anciana citada per Chabaneu dins sa Grammaire limousine p. 297)

Damandar a quauqu’un de… Damandar per…

Vesem que quò ven un pauc mai complicat quand doas responsas, o mai, son possiblas, coma per per la frasa : 

« Quand venguerem demorar dins nòstra maison, damanderem d’aver lo telefòne » , o ben : «…. per aver lo telefòne ».

Es-quò mielhs de dire : « d’aver lo telefòne » o ben « per aver lo telefòne » ? Dijatz-me si me trompe, m’es ’vis que « damandar per far quò-’quí o quò-lai » sos-entend : far una damanda oficiala. Podem comparar, per exemple :

« Damandet a son pair de prener la veitura per anar passar son examen » (damandet la permission de), e

« Quand aguet dietz-uech ans, damandet per entrar dins l’armada » (se rensenhet per entrar… o ben : faguet una damanda)

Autre exemple : « Damandar a minjar » e « damandar per minjar ». Un pitit dròlle pura per damandar a minjar (quauqua ren a minjar), mas si, a l’auberja, damandatz « per minjar », voletz saber si vos pòden servir un repas. Si setz agricultor, damandaretz benleu per ’chaptar un chamin comunau…

Vint litres dau cent

Los diccionaris m’aprenen que òm ditz « vint per cent » si ben coma « vint dau cent ». Benleu ben, mas ai totjorn auvit dire « vint dau cent », e non pas l’autre. « Ma veitura usa 5 litres daus cent quilometres ».

Li aideren (a) far son trabalh

Disetz-vos « Aida-lo ! » o ben « Aida-li ! » ? Tròbe las doas fòrmas, la transitiva mai l’intransitiva, dins lo diccionaris. Chas nos, disem per exemple que « los vielhs agricultors aiden enquera a lurs filhs (a) far lur trabalh. Lur aiden per l’ensilatge, per far beure las vachas… Autres còps, la gent s’aidavan per escodre. » « Per escodre » vòu dire si ben « per fin d’escodre » que « au temps de las batasons » (coma « per Nadau » : au temps de Nadau). La gent d’emperaquí aimen mai dire : « aidar a quauqu’un » que « aidar quauqu’un ». En francitan : « Va aider à ton père ! ». « Aider à quelqu’un » se disiá enquera au segle dietz-uech, e avem de las fòrmas correspondentas en alemand, en russe, mai d’autras lingas.

Si disetz « ajudar », coma en lengadocian », e non pas « aidar », crese que quo es parier ; podetz dire « Ajuda-lo » si ben coma « Ajuda-li ». (Nòstres vielhs disian « aidar », mai lo quite Bertran de Bòrn : « Aug cridar : « Aidatz ! Aidatz ! »)

Creda-li !

En francés : « Appelle-le ! ». « Creda-li ! » o ben « Creda-lo ! » ? Chas nos, las femnas credavan aus òmes quand la sopa era presta. (Si disetz « cridar » o ben « sonar », e non pas « credar » ; nos borraram pas per quò-’quí.)

Anar au medecin

En occitan, anem au medecin, au dentista,, au merchand, au perceptor… e parierament, tornem dau medecin, etc. En francés, la gent van « chez le médecin ». Çò que nos interessa, en occitan, quo es pas tant la persona coma la foncion, l’estat. « Tornar dau medecin » se pòt comparar a d’autras locucions que ai sovent auvidas quante era pitit : tornar de sodard (revenir de l’armée), tornar de preisonier… « Quante tornet de preisonier, sa femna era partida. » (À son retour de captivité…).


Non, una linga es pas facha nonmas d’automatismes. Pas de fòrmas « correctas » e d’autras que zo son pas. Trobem de las fòrmas que se disen de preferéncia dins un contexte, d’autras dins un autre, dins un endrech e gaire dins un autre, e que despenden de l’intencion de la persona que parla. 

Un autre còp, ’visaram benleu l’aspècte progressiu : estre/esser a far quauqua ren. Mas ’questes temps que plòu pas, sei tròp ocupat defòra ; sei a copar dau boesc de braça per nos chaufar dins dos o tres ans.

A Javerlhac, lo 30 de genier de 2022

Jan-Peire Reidi

De veire regularament lo blògue de Jan-Peire Reidi: http://www.lochamindelafont.com/


Viewing all articles
Browse latest Browse all 33

Trending Articles


Dictée occitane à Périgueux


Cambiar de posicion columnas de una tabla mysql


Pausar-Reanudar un hilo VS 2008 C#





<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>
<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596344.js" async> </script>